El PSM opina. 29/10/2003

Els problemes del camp

Alguns dels problemes del món agrari són prou coneguts per totes aquelles persones interessades en el manteniment del sector primari de la nostra economia. Les amenaces bàsiques a la supervivència del sector són, entre molts d'altres, com molt bé explicaven alguns dels materials de debat del I Congrés Agrari: la dràstica reducció de la rendibilitat de les explotacions, fins al punt d'arribar a no cobrir els costs de producció; la inexorable desaparició de la població agrícola; l'existència d'estructures monopolístiques que puguin arribar a dominar el mercat del camp illenc... Tot plegat ens situa davant una hipotètica desaparició de l'agricultura de les Illes.

Recordem que, en la passada legislatura, la Conselleria d'Agricultura en mans del PSM (Joan Mayol, fins que aquest hagué de dimitir, substituït per Mateu Morro) ja patí la famosa «tractorada» organitzada per una patronal agrària ajudada fins i tot per determinats grupuscles d'extrema dreta. L'»ocupació» de Consolat de Mar serví per a detectar alguns dels problemes que acabam de comentar una mica més amunt.

La legislatura actual comença també amb mobilitzacions, aquesta vegada protagonitzades per sectors ben diferents dels de l'anterior legislatura. La situació s'ha agreujat tant, els problemes del camp mallorquí són tan permanents, que a cent dies del nou govern del PP, el president Jaume Mates ha hagut d'acceptar la dimissió de Tomàs Cortès, el flamant conseller d'Agricultura i Pesca.

La crisi de la Conselleria d'Agricultura ha estat, doncs, una qüestió sorprenent: el PP tradicionalment ha controlat alguns punts claus del sector agrari i mai no havien aflorat, amb anterioritat, les contradiccions i conflictes actuals.

Potser per a la gent que coneix a fons la problemàtica del camp mallorquí, la crisi ho els ha agafat de sorpresa. Molts pagesos diuen que era una crisi inevitable. Tomàs Cortès havia posat contra les cordes les cooperatives, les associacions de defensa sanitària (associacions ramaderes dedicades a potenciar la sanitat animal), la Unió de Pagesos, indústries agroalimentàries amb participació cooperativa (Prilac, una fàbrica de iogurts i formatges de Porreres), etc., etc.

Per si tot això fos poc, Cortès representava un grup local de Campos obertament enfrontat amb el batle del PP d'aquesta localitat, Andreu Prohens.

No tothom actuava dins del PP com Cortès. Recordem que l'exquisida prudència de Jaume Font i de Cardona (bons coneixedors dels sector) contrastava amb les decisions apressades negatives de Tomàs Cortès, massa lligat als interessos de la cúpula d'ASAJA.

En aquest context la decisió de Jaume Matas és lúcida: llevar Cortès -que efectivament pateix una greu dolència cardíaca- i substituir-lo per una persona procedent del municipalisme com l'andritxola Margalida Moner.

A hores d'ara ens demanam si Moner serà capaç de posar en marxa una autèntica política agrària per a les Illes. Certament no ho té fàcil. L'agricultura és un sector destrossat per la política d'anys de la dreta mallorquina. Per a la dreta històrica (recordem els tèrbols anys de Gabriel Canyelles) els pagesos han estat sempre un segment residual de l'electoral que es conquesta amb un bon arròs brut. En temps del gran creixement urbanístic i turístic, quan s'han conformat les grans fortunes d'aquestes illes, el sector primari no ha tengut padrins. I ara en pagam les greus conseqüències.

Som molts els que pensam que asfaltar alguns milers més de quarterades per a noves autopistes i urbanitzacions no ajudarà a solucionar els greus problemes del camp. Serà qüestió d'observar, analitzar i entendre. Si Moner es limita a provar de «posar pau», com li ha dit Jaume Matas, a donar bones paraules i seguir sense fer res, la situació pot tornar rebentar. La pau no s'aconseguirà sense fer coses reals i tangibles a favor dels nostres pagesos. Què, no ho oblidem, són els grans marginats del creixement econòmic de les Illes.