El PSM opina. 29/10/2003

S.O.S.

Divendres dia 17 d'octubre 2003, les vuit en punt del matí. No hi ha aigua corrent. L'estirada de la cadena de la tassa de l'inodor, em fa a sebre amb un renou sec que la cisterna és buida, que faig feina debades. Les quatre persones tamany natural que de moment habitam ca nostra, avui hauran de fer les seves feines, s'hauran de rentar la cara i fer-se la clenxa, utilitzant l'anomenada aigua mineral de botella: un litre i mig: 0'43 cèntims: 71'55 pessetes d'un temps. Avui dematí ja hem guanyat el jornal, com aquell que diu. Telefon a EMAYA i em comuniquen, més secs que les aixetes, que al costat de l'església hi ha hagut una avaria que qualifica la nostra barriada, i que devers migdia estarà solventat el problema, ben segur. Efectivament, arran de les onze i mitja torna a comparèixer l'aigua a les canonades. Un assumpte resolt. Dissabte 18 d'octubre 2003, les set i mitja del matí. Una considerable tempesta d'aigua i vent sacseja els vells fonaments de la casa. Una finestra porteja a les totes. L'interruptor em confirma que avui matí és GESA-ENDESA la que mos toca els nassos. No hi ha llum. Resignació, que a la força forquen. Mig a les fosques anam al bany, mig a les fosques a la cuina. He d'oblidar el microones per encalentir-me el reglamentari tassonet de desnatada. Ho faig a la cuina de butà amb un cassolí, a l'antiga, com un temps... No hi ha temps que no torn, diria mon pare, si alçàs el cap. La qüestió és més greu que tot això: a les nou d'avui mateix, ha de venir un especialista a instal·lar-nos un aparell d'aire condicionat. Ve. No pot fer res, clar. Se'n va. Em deixa el número del seu mòbil perquè l'avisi quan torni el corrent. Telefon a GESA-ENDESA i em comuniquen que es tracta d'una avaria d'-alta-, i que devers les dues (per les catorze) esperen que estarà solventat el problema. I: miri, gràcies per la informació. Una hora després, devers les onze, compareixen dos operaris uniformats de COBRA amb la furgoneta Peugeot-Boxer 9781 CKS i peguen una ullada al transformador d'aquí el costat. No hi arriba corrent, em diuen. Es tractarà d'una avaria d'-alta-, em confirmen, com el que diu: el malalt és més greu del que mos pensàvem. A la fi connecten a prop de les dues, efectivament. Ve l'instal·lador. Instal·la. Clar, els instal·ladors, solen instal·lar. Ara mateix són les 18.30. M'acaba de dir aquest jove que, des d'allà on he volgut penjat l'AC, el tros de cable no arriba a cap endoll, que això és feina d'electricista i que ell mateix no ho sap fer, no és lo seu... Vénga maça i cullerot!... Ah, més brou: avui matí tampoc m'han duit aquest diari. La senyoreta que contesta al 900 i busques d'-atenció al subscriptor-, em diu que, com que a l'hora del repartiment plovia, idò això. Que m'abonaran l'import del dia d'avui al pagament de la subscripció. I jo que no, que jo no volia cap abonament, que jo sols volia el diari, ara que ja no plovia ni feia vent, encara que fos tard en rebre'l. I ella que es faria el que es podria. I que perdonàs les molèsties... Ja dic, ara ja són les set de l'horabaixa. El diari, no me l'han duit. Per tot: auxiliiii!!!