El PSM opina. 21/10/2003

Per una renovació de l’esquerra

L'esquerra social de les Illes, els col·lectius, organitzacions i gent del poble que hem donat un suport crític i actiu al Pacte de Progrés, no ens mereixem l'esfereïdor espectacle d'oportunisme que ens estan donant les direccions de tots els partits fracassats dia vint-i-cinc de maig. S'haurà de trobar una solució adient ben aviat o, en cas contrari, les eleccions generals de març del 2004 confirmaran ineludiblement una nova davallada generalitzada de l'esquerra oficial. Uns partits segrestats, pel que comprovam dia a dia, per uns comitès de direcció que en lloc de pensar en el que convé més a la societat de les Illes, sembla que només saben lluitar aferrissadament per continuar escalfant les cadiretes que ocupen, cobrant els seus substanciosos sous d'endollats.

És l'efecte que ha fet la conferència zapaterista de Ciutat, amb els enfrontaments entre el sector de l'expresident Antich i aquest especialista en fracassos electorals, l'inconbustible Antoni Roig, que, ja ho hem vist a la perfecció, no té la valentia de dimitir i deixar el càrrec a disposició de nous valors que, imaginam, el PSOE illenc deu tenir a balquena.

Ens demanam per quins motius cap dels dirigents que han fet malbé la nostra experiència progressista no té el valor de retirar-se, tots, sense excepció, vist i comprovada la seva ineficàcia. No pot ser que la política de l'autopraclamada «esquerra» (a la qual, malgrat tots els seus errors, mancances i covardies, donam un suport crític) sigui portada per aquests graduats en tantes renúncies i fracassos. Pel que es pot constatar cada dia, la «classe política» illenca quasi no s'ha renovat en aquest quart de segle de democràcia. Amb tot el meu respecte per molts d'amics que tenc al capavant del PSOE, el PSM o fins i tot Esquerra Unida, ja seria hora de fer un canvi de personatges.

Aquest no és el camí, companys. Aquesta veritat ja comença a ser un clam generalitzat dins els sectors més conscients de l'esquerra social i d'amplis sectors del nostre poble. La política illenca, tots els partits del Pacte sense excepció, necessiten una renovació.

A més de tres mesos de la derrota de dia vint-i-cinc de maig encara no hem vist cap visió crítica del que de veritat s'esdevingué. Elegits diputats, conservant el lloc d'alliberats en el partit o en el sindicat (malgrat que algun només hi vagi un dia a la setmana!), psicològicament, en continuar cobrant cada mes, pensen que no ha passat res i que la derrota històrica de dia vint-i-cinc de maig no és cosa seva. El que arriba a significar psicològicament això de trepitjar moqueta, deixar l'asfalt per a la resta de mortals! Els és ben igual proclamar avui que són més nacionalistes que en Xirinacs i demà que l´únic que té raó i perspectives de futur és Bono, el dirigent del PSOE de Castella-La Mancha. Ahir maragallistes, avui zapateristes, demà... el que sigui per tal de continuar manant. Fins que un dia ja només manin damunt la seva ombra.

D'aquesta manera no es pot continuar. D'on surt tanta absurda prepotència quan les urnes i els vots ja han posat cada discurs, cada personatge en el seu lloc? El que es necessita, hi ho hem escrit en un recent article, és una renovació completa de la cúpula dirigent de tots els partits que ens han portat al fracàs. Una renovació total i un autèntic programa d'esquerra, valent i decidit, capaç d'engrescar de nou la gent, el votant d'esquerra.

Un programa unitari que tengui per fonament el millor que recollia el signat l'any 1999. Un programa que es basi en el que sent de veritat el poble i no en el que imaginen una sèrie de polítics professionals que fa dècades que han perdut tot contacte amb la societat.

Les organitzacions, col·lectius i partits i sindicats d'esquerra, les persones que conformen l'esquerra social de les Illes, han de ser valents. Ara més que mai cal no defallir. I, si les cúpules dirigents s'entesten en els seus errors per a continuar xuclant de la mamella de l'estat, hem de ser capaços de crear l'agrupació d'electors unitària que signifiqui una vertadera unió de l'esquerra nacionalista i ecologista de les Illes, fent avançar un programa dinamitzador, engrescador, amb perspectives de futur.