El PSM opina. 16/10/2003

Signes d’esperança, exigència de compromís

Molts han afirmat que a conseqüència dels resultats del 25-M l’esquerra mallorquina ha quedat sumida en un estat de depressió i abaltiment que l’impedeix assumir com pertoca el seu rol d’oposició, i que és incapaç de generar il·lusió i dinàmiques positives entre els sectors socials progressistes. Estic d’acord que aquest va ser el to general durant l’estiu, i que determinades polèmiques –a dins dels partits, o entre antics socis de govern- han contribuït a validar aquestes opinions. Però, a diferència d’alguns opinadors que, fort i no et moguis, segueixen mantenint que l’esquerra està destrossada i que no és capaç d’aixecar el cap, crec que la realitat ens mostra signes clars de recuperació, si més no a nivell d’allò que podríem anomenar l’esquerra social. Tant és així, que m’atravesc a afirmar que no haurem d’esperar a un futur canvi de govern per aconseguir algun èxit significatiu. Si això es complís, tindria un efecte multiplicador de la il·lusió i les expectatives de canvi. Llavors, els partits d’esquerra haurien de ser capaços de recollir i canalitzar aquest estat d’ànim per provocar un canvi de majories polítiques.

L’exemple més clar d’aquesta nova etapa és la creixent mobilització contra la construcció de les autovies Inca-Manacor i de Llucmajor. Em direu que en aquest cas no són els partits polítics els que estan duent el timó, sinó les plataformes ciutadanes que, si bé compten amb el suport dels partits opositors a PP-UM, tenen com a protagonistes els afectats i la societat civil. I què? És que ha de ser així! En la història recent de Mallorca totes les lluites cíviques que han assolit els seus objectius han respost a aquesta dinàmica, i quan algun partit ha intentat capitalitzar o personalitzar una reivindicació, mai no se n’ha sortit i sols ha guanyat en descrèdit.

La creixent pressió que sectors cada cop més amples de la ciutadania estan fent sobre el pacte PP-UM en contra de la construcció de l’autovia està començant a donar els seus fruits: creixen els nervis, i s’incrementen les desafeccions de representants públics d’aquests dos partits. Després de grups municipals sencers d’alguns pobles afectats, tant del PP com d’UM, que s’han manifestat contra l’autovia, assistim a un nou episodi a Costitx, on un regidor d’UM ha estat incapaç d’aguantar la pressió i s’ha desmarcat de la disciplina uemita.

Idò aquests fets ens mostren el camí a seguir: la contundència de la mobilització popular contra la contundència de la voracitat encimentadora i asfaltadora de la dreta. Si amb el que s’ha fet fins ara ja s’ha aconseguit la fractura de la cohesió interna dels partits governants i l’aflorament d’importants contradiccions, hem de començar a creure, ens hem de convèncer que els podem aturar. Perquè és possible aconseguir un èxit tan significatiu com en el seu dia ho fou, per exemple, la salvació de Sa Dragonera, i capgirar la sensació que molts tenen i que PP-UM s’encarreguen d’alimentar: si per aquests el Pacte de Progrés va ser un parèntesi nefast enmig del govern “natural” de les Illes Balears -el de la dreta-, està en la nostra mà aconseguir que el veritable parèntesi sigui l’actual Pacte del Ciment. Feina a fer? Molta. Idò no ens aturem.