El PSM opina. 09/10/2003

Les presses del senyor delegat

Quan el passat mes de febrer el Sr. Miquel Ramis fou nomenat Delegat del govern espanyol a les Illes Balears, em van sorprendre unes declaracions seves afirmant que agilitaria els tràmits de permisos i documents dels immigrants internacionals davant l’oficina d’estrangeria de Palma: en un any, va dir, la situació s’hauria normalitzat. Em va semblar un veritable brindis al sol. Primer, perquè fins aleshores les cues i els temps d’espera no havien fet més que augmentar de forma geomètrica; i segon, perquè els estrangers pateixen una situació similar a totes les comunitats autònomes amb forta immigració, i fins ara ningú ha trobat cap solució, perquè l’arrel del problema no està en l’actitud dels funcionaris de torn, sinó en els entrebancs sovint insalvables que estableix la llei d’estrangeria.

Han passat set mesos d’aquella declaració d’intencions i, com era d’esperar, la situació no sols no ha millorat, sinó que ha empitjorat fins a extrems de vergonya. D’ençà de l’entrada en vigor de la llei d’estrangeria, els temps d’espera per rebre els papers gairebé s’han duplicat. A veure: no és que ara sigui més difícil entrar legalment a l’estat espanyol, és que els immigrants que ja són aquí residint legalment es troben amb un autèntic castell inexpugnable cada vegada que necessiten fer un tràmit per actualitzar o millorar el seu status administratiu o el de la seva família. Fa pocs dies, per esmentar sols un cas concret que serveixi d’exemple, em contaven d’una dona equatoriana que fa divuit mesos que espera rebre la documentació per poder dur legalment els seus tres fills (el major té onze anys). Posem-nos en la seva pell: qualsevol de nosaltres, honrats ciutadans que pagam els nostres imposts i tot això, ens pujaríem per les parets i ja li hauríem muntat un nombre a qui fos.

Està clar que el Sr. Ramis no se’n recorda d’aquelles prioritats que va anunciar quan va prendre possessió. O és que no té temps. O que no en vol tenir. Perquè fixau-vos en la pressa que s’ha donat en el cas d’en Joan Amer, el jove que ha multat amb tres mil euros per botar al camp de l’estadi de Son Moix amb una pancarta de “Guerra no”. Quan en Joan va rebre la resolució va presentar al·legacions i, sabeu quant temps va tardar el senyor delegat a donar-li resposta? Tan sols vint-i-quatre hores! Lògicament, per dir-li que d’al·legacions res de res, que pagui i calli. Heus aquí les veritables prioritats d’aquest magnífic clon del quefe Aznar: cobrar una multa per reprimir un pacifista sí que és important. Però atendre la púrria estrangera que s’amuntega cada matí davant la delegació del govern? Ah, que no haguessin vingut...

Per cert, el GOB i la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social han iniciat una campanya (“Necessitam 3000 pacifistes”) per ajudar en Joan Amer, reparteixen bonus de cinc euros a tothom qui li vulgui donar una mà. Bona pensada. Potser estaria bé organitzar una altra campanya per pagar-li la jubilació anticipada al Sr. Ramis. Els immigrants i els pacifistes viurien més tranquils. Tot això que hi guanyaríem.