|
Centralisme actiu i passiu
Entre tots els fets conflictius que existeixen al PaÃs Basc,
n'hi ha un del qual es parla molt poc: les competències que el
Govern espanyol encara no ha traspassat a l'Administració basca,
tot i que estaven previstes. I aquest incompliment es va
allargant anys i anys.
Es comprèn que això quedi amagat, periodÃsticament, pels fets
dramà tics i l'espectacle de les agressions verbals, perquè
recordar els traspassos crònicament pendents és molt menys notÃcia
que explicar l'últim desastre o l'últim insult. De tota manera,
el manteniment de l'addicció al centralisme ha continuat
intoxicant la pau polÃtica.
Això ha estat una tradició dels governs espanyols. No obstant,
s'han de distingir dues formes de l'addicció: com en el cas del
tabac, es pot parlar de l'incomplidor actiu i de l'incomplidor
passiu. El centralisme passiu és el que no cedeix les competències
que s'han pactat. El centralisme actiu és el que intenta
recuperar amb més o menys malÃcia aquella competència que
havia acordat cedir.
He descobert aquests mecanismes, indirectament, llegint una
informació sobre Olivenza, un poble extremeny tocant a Portugal.
El fet històric és significatiu. Fundada l'any 1230 en el regne
de Castella, Olivenza, al cap de 65 anys, va passar a mans
portugueses. Va pertà nyer a Portugal més de cinc segles. El
1801, Espanya la va reconquistar. I el 1817, pel tractat de
Viena, va reconèixer la justÃcia de la reclamació portuguesa i
en va prometre la devolució. Però el que resulta revelador és
que, a més a més de no complir l'acord, va prohibir a Olivenza
l'ús de la llengua portuguesa.
La tradició continua. Ara, l'Administració espanyola vol
recuperar bona part de les competències sobre ports traspassades
a les autonomies que en tenen. La majoria absoluta del PP és
capaç de convertir en port la madrilenya plaça del Sol. ¿Trigarem
gaire a veure, a Madrid, el Ministeri del Marisc Gallec o la
Direcció General del Bolet Català ?
|
