L'atac Ă©s per terra, mar i aire
Hotels, apartaments, bungalous, «casitas de aperos»
vergonyosament transformades en habitacles de luxe, cases de camp
confortables, piscina, potser «jacuzzi», no per viure-hi, ca!:
per llogar-les als «guiris» a preus d'escà ndol, doblers
negres, enguany anirem a Austrà lia de vacances, hi ha enlloc més
enfora? Autopistes fetes. Imminents projectes d'autopistes noves
de trinquis, i si hi ha protestes, a mamar com un cabrit jove!
Asfalt, molt d'asfalt. Noves benzineres, aire, aigua, oli,
anticongelant, tĂşnel de neteja, ciment, pedreres que roseguen la
terra i la vida que aquesta té l'humor de congriar. Comellar
polsós, enfarinat de pols i monòxid allà on, no fa tants anys,
era pujolet d'alzinar xalest i estepes altes com persones,
blaves, gĂrgoles, cogomes, posau-ne moltes dins la pella, que
minven molt, un parell d'alls, una fulla de llorer, i un tallet
de sobrassada, potser, si vos ve de gust. Paisatges romputs ja
per a sempre perquè calia progressar. Si aquell ho ha fet per què
no ho puc fer, tu? La llei?, la llei Ă©s per als altres, els que
no tenen bo, ni influències, perquè el compte corrent del banc
fa riure, i sense doblers no hi ha influències, ni bo, ni tant
sols mitjancer, res. I vius!, poca verba, que encara serĂ s tu
qui desestabilitza l'economia amb les teves denĂşncies dels
golafres, qui romp harmonies, qui emprenya a força de voler -i
dir-ho- la supervivència del nostre posat atà vic, la cultura
nostrada; agranar espau la carrera, amb molta cura, cadascĂş la
seva, fer-la neta de colonitzadors forasters innobles amb un
somriure estampat a la cara, talment una ferratina, perquè si
no, encara serĂ s el culpable d'embrutar la mar, dels plĂ stics
dins la Cova Blava de Cabrera, que el botiguer del cap de cantĂł
hagi hagut de tancar la botiga i ara faci de jardiner a ca uns
alemanys devers «Sometimes», tendràs la culpa de la necessitat
urgent de més places hospitalà ries per la teva caparrudesa (¿)
en no subscriure una assegurança privada aixà com Déu mana i
fa tothom (Âż), ala, tu, de gorres a la S.S., l'espavilat aquest
de la punyeta. Aire tòrrid. Evident i notori encalentiment del
globus terrestre. Qualque polĂtic-Maria-enganxa diu que això sĂłn
exageracions, pixades fora de test dels extremistes de sempre.
Però mentre, més aparells d'aire condicionat, més consum
d'energia, més monòxid, més encalentiment global. Alternativa?
Gasoducte? Per on? Cable? A favor de qui? No ho sabem. Prest ho
sentirem a dir als nous senyors feudals, cuirassats pel dolç
recer de la majoria absoluta, els «professionals», els vitalĂciament
ungits per la grà cia dels déus. Uns déus ben coneguts, per
cert.
ť
|