|
Per una nova cultura del turisme
* Mateu Picornell i Cladera és geògraf, professor de
la UIB i president de l'INESE
Des de fa temps, per intentar arreglar el turisme de les Illes
Balears, es cometen sempre més errors en treballar per cercar
solucions a problemes equivocats que per solucions errònies a
problemes certs. D'aquesta manera l'únic que es fa són apedaçaments
momentanis que a la llarga no fan més que incrementar la roda de
seqüeles, no curades mai, que agreugen de cada vegada més la
malaltia estructural el nostre turisme.
Quan ja són massa els apedaçaments, cosits al vestit turístic,
ja no és possible lluir la qualitat que hi aportaven els
recursos i encants inicials. L'únic remei ja és fer un vestit
nou, amb recursos que permetin una economia sostenible i amb una
estètica i funció més moderna adaptat per a tots als
potencials segments de la demanda, compatibles entre ells i els
residents. Això en termes turístics es diu reconversió,
reestructuració o rejoveniment del declivi del cicle de vida turístic.
S'ha perdut tant de temps amb la jugueta dita ecotaxa (ja que no
és més que un impost per a dormir en els hotels, i per no crear
més confusió amb ella permeteu-me, en endavant, citar-la com a
falsa ecotaxa) que la majoria dels agents responsables del
desenvolupament i funcionament turístic no han tingut temps de
pensar en res més.
He dit jugueta a la falsa ecotaxa perquè amb ella uns senyors
majors polítics (tant governants com de l'oposició) durant una
legislatura han volgut fer d'experts turístics a cegues i el col·lectiu
d'hotelers (que si bé són grans entesos en empreses
d'activitats econòmiques turístiques no vol dir que siguin
experts en turisme, ja que a vegades creen productes turístics
destructors de turisme) juntament amb algunes institucions i
grups d'interès han volgut jugar a fer d'aquells polítics que
volen fotre als altres polítics. Això ha estat la causa que
ambdues parts oposades han bloquejat el desenvolupament
qualitatiu del turisme i provocaren ingènuament una forta crisi
d'informació de la qual se n'aprofitaren (a més afegint llenya
al foc del joc) els agents que sí saben jugar a rapinyaire turístic
per aconseguir preus de saldo. Mai els hotelers havien tirant
tantes pedres a les seves pròpies teulades ja que la seva
característica sempre ha estat amagar o evitar la difusió de
fets que minvin la vinguda de turistes (fixeu-vos, com a detall,
que en temporada alta ni es queixen de les misèries que degraden
la Platja de Palma).
Però la paradoxa, encara, és que els polítics governants
rellevats pensen i diuen que si es retira la falsa ecotaxa serà
la ruïna pel turisme i el medi ambient; i els polítics
governants actuals i els aliats en el joc volen fer creure que
sense ella quedarà salvat el turisme. Ni una cosa ni l'altra, la
trista i curta història de la falsa ecotaxa no haurà estat més
que una petita anècdota o jugueta temporal, sense efectes ni
negatius ni positius sobre la qualitat del turisme. Què ha estat
un encert derogar-la és vera, per molts de motius i perquè és
un impost injust, sobretot no és una ecotaxa i no soluciona els
problemes més importants del turisme.
No hi ha cap dubte però que el nostre turisme està en declivi i
ha perdut qualitat i competitivitat. La malaltia torna ésser
estructural, és a dir, per factors i errors propis i interns i
per no haver existit, aquesta vegada, conjuntures externes
favorables (més bé n'hi ha hagudes de desfavorables) per calmar
temporalment les ferides de l'estructura turística.
Però qui defensa el turisme? Els governants, fins ara, o bé han
seguit el camí que ha anat marcat la corresponent elit de poder
o no n'han sabut i han fracassat. Als hotelers només els ha
interessat sempre omplir els hotels; els interessa més molta
quantitat a baix breu que poca quantitat a preu alt, la qual cosa
es comprèn empresarialment i comercialment, però això afecta
negativament al desenvolupament harmònic turístic (aquest és
un dels indicadors que els hotelers no són experts en turisme).
Del que es diu oferta complementària i dels paràsits dels
turisme millor que no en parlem. Els ciutadans residents, només
viuen confusos, embullats i ja els irrita el turisme.
No obstant això, dels errors passats comesos sempre se'n pot
aprendre lliçó i segurament aquesta temporada podria servir de
culminació de comprensió i reflexió de com hem assolit
l'actual fracàs turístic i més que mai començar el canvi
d'una vertadera reconversió i el d'una nova cultura del turisme.
La crisi més important que actualment més ens afecta (arrossegada
des de sempre) és la crisi de conceptualització. Si no partim
d'uns conceptes i criteris turístics clars i definits, difícilment
podrem adequar solucions correctes a problemes certs; això vol
dir que el primer que hem de conèixer i analitzar són els
problemes que fan degradar la qualitat turística.
Necessàriament hem de partir d'una planificació integral del
nostre espai turístic i l'escala a aplicar a de ser per illes.
L'objectiu general de la qual serà la potenciació de la
qualitat i la competitivitat del turisme.
Vist d'una manera senzilla aquesta planificació ha de consistir
en estudiar i analitzar l'escenari turístic real que veim i
tocam i pensar i reflexionar cap a on ens du; pensar en un
escenari turístic imaginari que ens agradaria i voldríem tenir;
es tracta de veure el que fa falta i eliminar el que sobra per
aconseguir-ho, sempre que sigui possible i viable i estigui dins
el marc de la sostenibilitat. És clar que això aparentment tan
senzill és un procés complex que inclou molts de factors,
variables i agents compromesos.
Quins són els conceptes i criteris inicials per a la planificació?
Insisteixo que és massa la confusió que hi ha dels conceptes
turístics, a tots els nivells, des de polítics, empresaris,
grups d'interès, professionals i ciutadans. Un petit detall és
que encara per a molts el turisme només inclou turistes, hotels,
agències de viatge i touroperadors; els fets d'aquests darrers
anys en són la demostració.
El concepte essencial és el d'espai turístic, tot el que hi ha
dins ell és part del producte global turístic i de la
morfologia i el metabolisme turístics. Això ens du a la
necessitat i importància del territori i del procés de
territorialització dels productes turístics perquè aquests
puguin ésser consumits.
S'ha de tenir ben clar què és el turisme. Malgrat vulgarment el
tracten com a indústria o activitat econòmica no ho és,
senzillament és un servei, patrimoni de tots i amb una immensa
capacitat de generar activitats i sectors econòmics.
El turisme forma un sistema, els elements o parts el qual bàsicament
són quatre: els turistes; els mecanismes públics i privats, els
sistemes de transport, connectivitat i de mobilitat turística; i
la destinació turística. A la destinació turística s'hi han
de contemplar els següents elements bàsics: els recursos
d'atracció turístics; la societat local; l'oferta central i de
serveis; i el infrastructures i equipaments.
Hi ha d'haver un enteniment i consens entre els agents del
sistema turístic, on juga un paper important i pioner
l'Administració, com a més responsable de la qualitat del
turisme, de la previsió i cura dels seus efectes i vigilància
de la sostenibilitat ambiental, social, econòmica i cultural.
Són necessaris uns instruments legislatius que facin viable i
possible la planificació. Els actuals són obsolets, confusos i
contradictoris, ara amb els que hi ha és impossible fer una
planificació integral dels espais turístics.
S'han d'erradicar urgentment la delinqüència, la corrupció,
les màfies i molts de paràsits turístics que han trobat un
camp adobat dins un turisme descuidat i no gens defensat.
Són molts els conceptes aplicats de manera confusa al turisme,
sobre els quals no em puc allargar, com els d'ordenació del
territori, urbanisme, usos turístics, paisatge, medi ambient,
indicadors de sostenibilitat, capacitat de càrrega, factors
limitants, etc.
No es pot oblidar el paper participatiu de la societat local ja
que reb molts dels efectes d'un turisme del qual ja no en pot
prescindir, que ja ha cedit molts dels recursos patrimonials i béns
comuns, que subvenciona en gran part el turisme i que ja no ha de
suportar més l'increment d'externalitats del turisme. I aquí he
de defensar la necessitat d'internalitzar-les mitjançant un cànon,
tribut o gravàmen ecològic, és a dir, una ecotaxa de veres,
sobre el servei d'infraestructures i d'activitats turístiques.
|
