El PSM opina. 28/06/2003

L’autopista de Manacor

Segons les informacions aparegudes als mitjans de comunicació, referides al pacte de governabilitat i signat pel president electe del Govern de les Illes Balears Jaume Matas i la presidenta del Consell Insular de Mallorca Maria Antònia Munar, el pla d’actuació del nou govern en matèria de carreteres a l’illa de Mallorca conté un projecte “estrella�: l’autopista o autovia entre Inca i Manacor, i un seguit d’altres actuacions importants com la continuació i ampliació del segon cinturó de Palma i la prolongació de les autopistes de llevant fins a Llucmajor, de ponent fins a Peguera i central fins a Alcúdia. La transcendència del projecte de construcció de l’autopista Palma-Inca-Manacor, ha aconsellat que el grup d’opinió ECO, del Col·legi d’enginyers de camins, canals i ports, després d’una àmplia reflexió faci present la seva opinió col·lectiva en relació a la proposta formulada.

Existeix un primer motiu de disconformitat en el fet que la idea de l’autopista o autovia, que són termes diferents encara que es presentin ben sovint com a sinònims, d’Inca a Manacor sigui fruit aparent d’una gran improvisació o d’un desig d’oblidar conscientment totes les idees anteriors i tots els estudis de plantejaments fets al llarg de molts d’anys. El nou traçat anunciat xoca frontalment amb les determinacions del Pla director sectorial de carreteres, aprovat l’any 1998, que és l’instrument vinculat que assenyala, entre d’altres coses, quines són les noves carreteres que es poden construir. També està en contradicció amb les previsions dels treballs fets fins ara per la formació del Pla Territorial de Mallorca, amb tot el plantejament urbanístic dels termes municipals afectats i no s’han explicat els estudis o les raons que justifiquen la decisió anunciada. Les carreteres han d’estar al servei del transport, fent possible en condicions acceptables les necessitats de mobilitat que experimenten els habitants dels diferents municipis illencs. A Mallorca s’han desenvolupat en els darrers anys dos estudis sobre el nombre actual i previsible de vehicles que arriben o arribaran a Ciutat procedents de la part forana. Un dels estudis va ser elaborat per encàrrec de l’Ajuntament de Palma i l’altre contractat pels Serveis Ferroviaris de Mallorca. No sembla que aquests estudis hagin estat contemplats a l’hora de formular el pla d’actuació que ens ocupa. Dubtes semblants es plantegen respecte de la consideració dels estudis duita a terme per a la formació de Pla Director de Transports de Balears. Fins i tot la sensible coincidència del tram previst d’autopista Inca-Sineu-Petra-Manacor amb la línia ferroviària d’igual recorregut, recentment restablerta, no han estat objecte de cap menció.

Un dels aspectes més preocupants de la proposta és la concentració d’un volum molt gran de trànsit en el tram Inca-Palma, en afegir a l’existent actualment, a hores d’ara ja molt intens, tot el procedent de la comarca de llevant i central de l’illa. És més que probable que el tercer carril anunciat en aquest tram, ja necessari avui, esdevengui totalment insuficient. A més a més la confluència amb la via de cintura pot resultar caòtica, encara que es dupliqui la calçada actual del tram existent del segon cinturó i se’n continuï el traçat, no es diu fina a on, però suposadament fins a la carretera de Valldemossa. La infrastructura del transport a l’entorn de Palma necessita un estudi complet en el qual es tengui en compte el sistema viari integral i tots els modes de transport possibles, sense oblidar els estudis fets de tramvies al llarg de la badia, ferrocarril a la universitat, programa d’aparcaments, etc.

Les carreteres defineixen en bona part el model territorial d’una regió i li donen suport. El sistema viari ha d’estar al servei de l’ordenació territorial i no al revés. No s’explica a quin model territorial respon la proposta formulada que pot resultar fortament desequilibradora des del punt de vista territorial. La inevitable potenciació del Raiguer i de l’eix Inca-Macacor pot anar en detriment seriós de la resta de l’illa. Ben probablement a molt curt termini el pobles del migjorn demanaran que la prolongació de l’autopista de llevant fins a Llucmajor continuï fina a Campos, després fins a Felanitx i a no molt tardar fins a Manacor, sense oblidar l’exigència de la duplicació de la calçada de la carretera directa de Palma a Manacor. No s’indica si aquest pot ser l’esquema viari realment desitjat. L’oposició del nou Ajuntament de Felanitx al pas de l’autopista, de la qual s’ha dit que era una de les justificacions del nou traçat proposat entre Inca i Manacor tal volta no es pugui mantenir molt de temps, al marge del poc valor argumental i tècnic d’una proposta electoral.

En resum els enginyers de camins integrats en el grup ECO esperen i desitgen que el nou govern doni a la tasca de plantejament viari, dins del marc d’una ordenació territorial encertada, i a l’elecció del tipus de carretera més adient en cada cas, tota la importància que mereix una matèria tan important per al futur de la nostra terra.