El PSM opina. 07/07/2003

Buele i la crisi del PSM

M'arriba per Internet una carta de l'amic Cecili Buele en la qual m'anuncia que, a partit d'ara mateix, entra a militar dins d'ERC. La carta, publicada en algun diari de Ciutat, porta per títol «Des d'una altra perspectiva» i hi analitza alguns dels motius que l'han obligat a deixar la seva històrica militància en el PSM. Pens, ho he deixat escrit en nombroses ocasions, que amb la pèrdua de Cecili Buele, el PSM perd molt més del que hom pot imaginar. Si reflexionam una mica ens adonarem com la majoria d'acurats anàlisi del polític marginat s'han acomplert fil per randa.

Potser el PSM no hauria perdut més de 3.000 vots a Palma, 2.000 a Manacor i 11.000 a Mallorca si hagués escoltat una mica els seus sectors d'esquerra nacionalista. «La batalla de Palma», reforçar l'agrupació de Ciutat, promocionar la dona i el jovent, defugir la burocratització dels dirigents, lluitar per aconseguir que no s'acumulassin determinats càrrecs oficials en unes poques persones, propiciar tota lluita d'esquerra i batallar per servar els principis i les idees de justícia social enfront aquells professionals del romanço que només tenien en el cap el sou, el cotxe oficial i el trepitjar moqueta, era la seva lluita constant. Per això, Buele era i és un home valorat i reconegut no solament pel seu barri, sinó per tota la societat. Buele era plenament conscient que els vots de Palma representaven el 32,9% del total de vots del PSM a Mallorca.

A més a més Buele va analitzar a la perfecció la possible desfeta de Palma, Manacor, sa Pobla i altres indrets. En els articles i documents que hem pogut consultar trobam una previsió electoral quasi mil·limètrica del que s'ha esdevingut. La possible davallada de 5 a 2 regidors a Manacor era ja prevista dos anys i busques abans de les eleccions. Però Buele no va ser prou valorat per una direcció del partit que prioritzava en tot moment el gir cap al centredreta somniant que, amb l'ajut als botiguers, es podria prendre vots a l'electorat del PP. Mai cap partit no havia comès un error de tal magnitud! Una direcció encegada de tal manera que ja l'any 1999, amb una pèrdua de prop de 2.000 vots i d'un diputat no sabé o no volgué treure les conclusions adients. Potser aleshores hauria estat el moment de rectificar. Es podia haver vist que quatre anys d'exercici del poder en el Consell de Mallorca no solament no servien per a preservar les quotes electorals del nacionalisme d'esquerres, ans al contrari, es perdia un diputat i aquests 2.000 vots. El pragmatisme i la «gestionitis», la cursa per guanyar terreny electoral al PP tot ho omplia. Evidentment, en aquestes circumstàncies d'accentuat gir vers el centredreta, amb lúnica «ideologia» de la gestionitis, les posicions clarament d'esquerra del diputat Buele molestaven. I, per això mateix, es teixiren tota mena de conspiracions per a, primer, fer-lo dimitir el càrrec de conseller de Cultura i, posteriorment, per a marginar-lo de les llistes electorals del PSM. Han estat ben pocs els que durant aquests quatre anys han tengut la sang freda per a analitzar les coherents propostes de regeneració democràtica que ha proposat. Els sectors més «pragmàtics», encegats per la seva lluita per avançar en l'usdefruit del poder no tengueren en compte, en cap moment, les seves opinions. Alguns l'acusaren de ser un infiltrat dels verds per tal de desprestigiar-lo. Tot era mentida. Sabem que Buele ha acomplert els seus compromisos amb el PSM fins al darrer dia. Però ens hauria agradat que la direcció del PSM s'hagués aturat una mica a reflexionar en el que escrivia i deia el seu lleial i actiu diputat.

Les coses no s'han esdevingut com a nosaltres ens hauria agradat. El camí a la recerca del vot del PP ha estat a punt d'enterrar el PSM. Vuit anys de gestionitis i de manca d'ideologia esquerrana li han fet perdre el 22% dels seus. Una altra girada a la dreta com la que comentam podria significar l'extraparlamentarisme final del nacionalisme d'esquerra a Mallorca (per a satisfacció d'UM i tots els seus).