|
Mira diferent
* Lluís
Torrent és psiquiatre
Mira diferent és el títol de la mostra que s´inaugurarà el 27
de novembre al casal Metge Cifre d´Inca commemorativa del V
Aniversari de l´Associació Es Garrover. Fou un ja llunyà abril
de 1997 quan entorn als professionals de la Unitat de Salut
Mental d´Inca, s´agruparen pacients, familiars i un petit número
de voluntaris des de l´amistat generosa.
Lloc de trobada, discussió i actuació. Estructura oberta i
permeable a la societat de la que forma part. Un nou llenguatge
que no parla de la incomprensibilitat de la follia, pretext per
excloure el foll de la societat, sinó que parla i actua sobre la
incapacitat de la comunitat de comprender-la, superant la seva
estigmatització en el dia a dia.
Es inqüestionable que la persona és biològica, bioquímica, psíquica,
social, un ésser funcional amb el seu projecte vital personal i
no delegable. Totes aquestes prerrogatives estan sempre presents
i no són excloents. La realitat no és igual per a tots. Cada
persona organitza el seu món de la percepció, el viu, li dóna
una coloració particular i l´investeix de sentiment.
La realitat de cada individu no és qualificable ni cosificable,
sinó personalitzada i inserida en el seu viscut. Es una realitat
que no pot separar-se del irreal que l´envolta, limita, i amb el
que està contínuament interrelacionat. Es per això, que raó i
follia no s´exclouen mútuament, no hi pot haver un discurs
vertader sobre la follia des de la raó normativa. Raó i follia
pertanyen a la vida humana, a un món únc, un equilibri subtil,
superador del discurs determinista i sense contradiccions que la
societat mitjançant el pensament mèdic imposa.
Des de l´Associació Es Garrover no rebutgem els coneixements i
avanços científics, però si quan des dels seus específics
pressupostos invadeixen i emmascaren des d´un enfocament
exclusiu, la vida dels individus, la seva afectivitat, el camp
del coneixement i els problemes de l´existir. Gràfica és l´afirmació
del Dr. Roeland, psiquiatre de l´Ille, quan ens diu que “la
psiquiatria no és més que el tartamudeig de la follia”.
Intel·lectuals i tècnics de les ciències humanes han
aconseguit, des de fa més de dos segles, crear un consens social
que sanciona la incomprensibilitat i perillositat del malalt
mental, de les persones afectades per una malaltia que ens diuen
que és hereditària, crònica i que obliga al subjecte a ser
apartat de la societat. Es un pensament que contempla els
esdeveniments des d´una dimensió plana, lineal, simple
encadenament causa-efecte, creant la il·lusió de construir una
explicació total en lloc de considerar totes les seves
dimensions, relacions diverses, trets particulars, i llaços que
el lliguen al seu entorn.
Si parlen d´herència, diem que no s´ha descobert cap alteració
genètica especifica. La cronicitat atribuïda a una evolució
natural de la malaltia és l´efecte de la manca de recursos
rehabilitadors i/o el seu mal ús. Si parlem de perillositat,
nombrosos estudis estadístics demostren que és inferior a la
dels sans. De la pretesa terapeuticitat de l´Hospital Psiquiàtric,
jutgin vostès mateixos.
Tot això, porta a que la norma social relativa al malalt mental
es mantingui pràcticament invariable des de finals del segle
XVIII. No varia, ni s´allarga ni s´escurça, en un exercici d´immovilisme
històric que no trobem en cap més àmbit de la vida. El ciutadà
occidental del segle XXI té uns drets col·lectius i individuals
que li garanteixen l´exercici d´una vida personalitzada. Dret a
la salut, a la vivenda, al treball..., però també, el dret a
tenir relacions afectives satisfactòries, l´accés a una bona
educació, a la cultura... En atenció al malalt mental cap d´aquestes
consideracions es tenen en compte.
A l´Associació Es Garrover sovint ens pregunten què és la
follia, qüestió a la que solem respondre amb un altre pregunta
més interessant i operativa: què fa la societat i cadascú de
nosaltres amb ella? L´exposició del V Aniversari és una
invitació a una mirada diferent.
|
