El PSM opina. 22/08/2002

Millor imatge, millors turistes

* Príam Villalonga és investigador del Ludwig Institute for Cancer Research, Royal Free and University College Medical School Branch (Londres).


Ja hem parlat amb anterioritat de la necessitat d'impulsar el canvi del nostre model turístic. Per a clarificar conceptes, ens referim a la transició del monoconreu del turisme estacional massificat —de sol i platja— a un model més diversificat i desestacionalitzat. No cal dir que el futur model ha d'esser més respectuós amb el nostre patrimoni mediambiental i que s'ha de caracteritzar per la recerca de la qualitat en comptes de la quantitat. La qüestió, òbviament, és el com d'aquesta transició. El primer pas —diagnosticar-ne el problema i percebre la voluntat de solucionar-lo—, ja l'hem donat: avui és un fet la convicció generalitzada a la nostra societat de la necessitat d'aquest canvi. Però ara ens falta la sinergia de tots els estaments socials, principalment dels actors polítics i econòmics directament implicats. És indispensable fomentar un debat públic plural, que ens permeti escoltar les opinions de tothom, apropar postures i assolir el consens que necessitam per afrontar amb garanties aquest procés. Des d'aquí volem oferir la nostra modesta aportació al debat, que no és altra que subratllar un cop més la importància cabdal de millorar la projecció exterior de la nostra imatge per a facilitar la conquesta de nous mercats.

No fa gaires setmanes, un anglès conegut meu em va confessar que, tot i tenir ganes d'anar de vacances a Mallorca, finalment no hi aniria «perquè no quedaria bé davant els meus amics». Poc importa ara ressaltar la falta de personalitat de l'individu en qüestió, un bon exemple de «fashion victim» londinenc. La qüestió és que anar a Mallorca podia esser perjudicial per a la seva imatge, per al seu estatus social, en resum. A on va anar de vacances el nostre amic? Idò ni més ni manco que a Sardenya. Per al qui no tengui la sort de conèixer aquesta preciosa illa, ve a esser com Mallorca quaranta anys enrere. Simptomàtic, no? Evidentment no volem perdre el temps d'encetar aquestes reflexions a partir d'una anècdota aïllada i trivial. Però el fet és que, per poc que furguem, la imatge que molta gent té de les Illes Balears a l'exterior no es correspon amb la realitat. Per a dir-ho en poques paraules, som paradoxalment uns grans desconeguts. Desconeguts en el sentit que els foranis desconeixen la nostra realitat o, més ben dit, en tenen una percepció purament superficial i tòpica. No volem alimentar cap polèmica: qualsevol persona que hagi viscut a fora de les Illes Balears un període de temps llarg s'en haurà afartat de fer pedagogia sobre la nostra realitat geogràfica, cultural, gastronòmica... Des de sorprendre's pel tamany de l'illa de Mallorca i les seves infraestructures, teniu universitat?, tan gran és Mallorca? L'anecdotari és tan extens i involucra a gent tan diversa que no pot oferir un diagnòstic equivocat: a l'exterior tothom coneix les Illes Balears, però ens coneixen molt malament.

Tampoc no té massa sentit ara repartir culpabilitats sobre aquest fet. Indubtablement hi ha quelcom d'incultura, però sobretot hi ha les conseqüències d'haver explotat de forma intensiva una imatge molt concreta de les Illes Balears: la d'un paradís de sol i platja, per no parlar de «l'oferta complementària», en el sentit més pejoratiu. Els turistes que ens visiten per primer cop, ho fan normalment atrets pel bon temps i les platges, jugant-hi un paper essencial la relació qualitat-preu de la nombrosa oferta hotelera. Si tenen un mínim d'inquietud per a prendre's la molèstia de sortir de l'hotel i explorar l'illa que els acull, en solen quedar molt satisfets i sovint repeteixen. Però fixem l'atenció en el fet que el reclam inicial no és gairebé mai la bellesa natural i paisatgística, ni una privilegiada gastronomia, ni molt manco res associat al nostre ric patrimoni cultural. Hem venut molt bé la imatge que ens ha interessat per a consolidar-nos com a líders en el sector del turisme de sol i platja. Ara som esclaus d'aquesta imatge, que ens dificulta enormement l'apertura de nous mercats. Evidentment estam generalitzant, és obvi que hi ha turistes que tenen un concepte més positiu. Qui mes qui manco s'haurà trobat un grup d'alemanys al cim del Teix un dimecres de febrer o, posem per cas, una parella britànica de mitjana edat empassolant-se un arròs de peix al Port de Sóller en temporada baixa. Però no neguem que es tracta d'un tipus de turista que representa poquíssim en percentatge, i que ens interessa moltíssim potenciar de cara al futur. No es tracta d'entrar en una dinàmica de turistes bons i turistes dolents, sinó d'analitzar com aconseguir que venguin millors turistes. Precisament, una de les meves obsessions ha estat sempre fer propaganda de les nostres Illes per tot arreu on he anat, i els qui m'han fet cas i ens han visitat n'han quedat enamorats. Però, significativament, la majoria d'aquestes persones no s'haurien plantejat mai la possibilitat d'anar-hi. Per què? Degut a la impressió que som una destinació baratera plena de guetos farcits de turistes. Però quan els parles del paisatge espectacular de la Serra de Tramuntana o dels excel·lents vins mallorquins de nova fornada la gent comença a escoltar amb molt més interès. I subratllem el fet que ens referim a persones d'alt nivell cultural, però això no els salva de tenir una percepció merament superficial de la nostra realitat. Ens hauríem de prendre aquestes evidències molt seriosament si volem afrontar l'apertura de nous mercats amb garanties d'èxit.

Les Illes Balears ofereixen moltíssimes més possibilitats que les que hem venut tradicionalment: turisme de cap de setmana («city breaks»), senderisme, turisme rural, cicloturisme, turisme congressual... De moltes d'aquestes opcions ja se n'ha parlat, i fins i tot ja s'han fet campanyes específiques per atreure clients. Ara bé, per molt lloables que siguin aquestes iniciatives, el problema és que el seu públic potencial, en general, no sol plantejar-se les Illes Balears com la primera opció d'aquest tipus de turisme. Una llàstima. La nostra imatge de sol i platja és una autèntica llosa sobre totes les iniciatives de captació de nous mercats i de desestacionalització. Tanmateix, hauríem d'assumir el repte amb optimisme. Al capdavall, sabem que l'oferta turística és de gran qualitat si aconseguim dur els clients apropiats. Les Illes Balears són un lloc idoni, per exemple, per fer una escapada de cap de setmana a l'hivern, ja sigui per passejar-se pel centre històric de Ciutat —si fos transitable per als vianants, clar— o per perdre's per l'interior de Menorca, assaborint l'excel·lent gastronomia local. Tot és qüestió de promoció i una mica d'imaginació. Per cert: qualcú s'ha plantejat la possibilitat d'estudiar la implantació de la figura del «Bed and Breakfast», tan corrent al Regne Unit? Ofereix molta flexibilitat al client, i sobretot al propietari de l'establiment. Amb una infraestructura mínima (un parell d'habitacions condicionades) i poca feina (preparar el berenar a una hora fixada) podria esser un interessant complement econòmic a moltes llars, sobretot a zones com el Pla de Mallorca. Això podria ajudar a la desitjada dinamització del medi rural. A més, és un tipus d'oferta que no necessita de grans esforços promocionals, donat que està arreladíssima al mercat britànic: amb l'edició de fullets i apareixent a Internet ja n'hi hauria prou.

Ben segur que d'idees no en poden faltar, i és veritat que ja s'estan duguent a terme iniciatives en aquesta línia. Però és essencial que ens donem a conèixer més —i sobretot millor— si volem capgirar la percepció exterior, que en molts casos és negativa. Hem de tenir en compte també que, si aconseguim atreure a més turistes del perfil que esmentam, aquests seran els primers que ens exigiran uns nivells acceptables de qualitat mediambiental i de manca de saturació. Per tant, ens seran de gran utilitat engegant un cicle de retroalimentació positiva de foment de la sostenibilitat. Voldríem acabar resumint l'esperit d'aquestes reflexions amb una simple pregunta. Qualcú creu, seriosament, que aconseguirem canviar el model turístic quan la majoria dels habitants de Birmingham, Stuttgart, Lyon o fins i tot de Barcelona —això és verídic, senyors— encara ignoren que a Mallorca tenim muntanyes? Jo ho dubt molt. Però no ens deseperem: la culpa és nostra, però la solució també és a les nostres mans.