El PSM opina. 21/07/2002

Despertaferro Antich

He estat unes setmanes sense escriure, o escrivint menys. Desídia, indolència, poca capacitat de treball? No, de cap de les maneres: senzillament, considerava que en aquests moments a les Illes no passava res de destacable. Políticament parlant, és clar. Salvat el nomenament d'en Josep Melià i Ques —nomenament celebrat oportunament— no hi havia res sota la capa del sol. Fins que en aquestes va aparèixer el president Antich —cada vegada més antic al poder, cada vegada menys president— i després d'una calentor d'estiu mal curada ens diu dues coses. La primera és que ara serà molt nacionalista, molt nacionalista, i la segona que serà batallador davant na Maria Antònia, ja que per alguna cosa és ell el president. A buenas horas mangas verdes, que diuen a la Meseta... I l'home va i presenta un llibre que posa verd el seu partit, dient que és una gran aportació al pensament actual dominant a la intel·lectualitat de les Illes Balears. En altres paraules, que el pensament dominant de la intel·lectualitat de les Illes és separatista, no vol gran cosa del Regne d'Espanya ni per suposat del seu rei. Caram amb el senyor president, les executives al carrer Ferraz deuen ser d'allò més mogudes... M'imagin Rodríguez Ibarra y Caldera per una banda, al darrera d'un taulell, tirant-li exemplars de la Constitució mentre el president, des de l'altre extrem de l'habitació els deu tirar el llibre de Bernat Joan Marí al crit de «Columna d'almogàvers, Despertaferro!!!»

Sense paraules. No content amb això, al cap d'un parell de dies el nostre president s'havia de reunir amb la nostra presidenta, la de veritat. El tema a tractar era —i és, no es preocupin, que això durà coa— la posada en marxa de la Lototrot, aquesta travessa hípica que vol imposar UM a Mallorca. La meva opinió és ben clara: mentre no estiguin ben clars els destinataris dels diners generats, poca cosa s'hauria de signar. I pus. Tot estava aprovat i fermat, fins i tot s'havia declarat desert el primer concurs d'adjudicació de l'explotació de la travessa. Però a darrera hora i sense avisar, el PSOE —res de PSIB, estimat Pep Moll i Marqués, que som pocs i tots ens coneixem, homo!— es tirà enrere. S'havia d'humiliar Munar en un dels seus temes favorits, per no dir el seu tema. I ho han aconseguit: s'ha indignat, i per una vegada —em consta que tot estava ja dat i beneït— amb raó. El dia després les camèlies de Manacor queien per terra. Qui vulgui creure que el PSOE aconseguirà ara amb l'ajut del PSM-EN aprovar la «llei de qüotes» tal com demanen a canvi de la Lototrot, van equivocats. El més probable —i consti que em voldria equivocar— serà que Munar deixarà passar la legislatura, pactarà amb el PP una llei de creixement urbà molt més desenvolupista que la que proposa ara el Pacte i a sobre obtindrà una Lototrot molt més substanciosa. I si no vol pactar amb el PP, farà el mateix amb el propi grup de partits que vulguin reeditar un segon pacte. El pitjor és que els altres ho saben, i poca cosa fan per impedir-ho. Manacor serà —ja ho veuran— una anècdota. En fi, moltes gràcies.