Notícies. 11/07/2002

L’Entesa aplaudeix la proposta de llei de quotes urbanístiques a la ciutat d’Eivissa presentada pel Grup Progressista

L'Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE) es mostra satisfeta per la proposta realitzada pel Grup Progressista a l'Ajuntament d'Eivissa de portar al Ple el proper dia 12 de juliol la “Norma per a la programació temporal de l'execució material de les llicències d'edificació d'ús residencial o turístic en sòl urbà i urbanitzable del terme municipal d'Eivissa”, més coneguda com a la llei de quotes urbanístiques.

ENE valora, en primer lloc, el fet que la ciutat governada pels progressistes pugui tenir l'oportunitat de temporalitzar i ralentitzar l'execució de les obres a sòls urbans i urbanitzables com a una mostra d'una voluntat popular que el creixement permès al muncipi es dugui a terme d'una manera més sostenible que no fins ara. L'Entesa no vol una ciutat que vagi creixent sota els dictats del mercat i creu que aquesta és una bona eina per permetre'n una reconducció. Els nacionalistes i ecologistes eivissencs també valoren positivament el 0,75% d'edificació anual i que s'hagi previst un repartiment entre les diverses modalitats que es contemplen, especialment pel que fa a la que més ha crescut: la dels habitatges plurifamiliars. A més, també s'aplaudeix el fet que l'ajuntament hagi esgotat el termini de la moratòria que s'havia aprovat el juliol del 2001 per a la redacció d'aquesta normativa, qüestió que ha ajudat a aturar l'insostenible ritme de creixement viscut en els darrers anys.

L'Entesa també vol destacar l'efecte dissuassori que tendrà la temporalització sobre els projectes d'edificació perquè n'hi hauran que es desactivaran en haver d'esperar massa temps per a les expectatives els promotors. A més, l'efecte dissaussori també es valora perquè es produirà sobre aquelles empreses de construcció que acudeixen a Eivissa a treballar quan es produeixen puntes a l'alça com ha sét el cas dels darrers anys. Els nacionalistes i ecologistes eivissencs pensen que aquesta era una mesura ben necessària per poder iniciar un model de ciutat més sostenible i racional i que es constitueix en una d'aquelles mesures que poden fer realitat un urbanisme progressista i ecologista.