Notícies. 18/06/2002

El PSM-EN de Menorca rebutja la reforma laboral que impulsa el govern espanyol

Des del PSM de Menorca considerem que el “Real decreto-ley, de 24 de maig, de medidas urgentes para la reforma del sistema de protección por desempleo y mejora de la ocupabilidad� , reforma que vol realitzar el Govern de l’Estat en mans del PP, es contradiu amb els pretesos objectius expressats pel President Aznar. En opinió del PSM, aquestes mesures no milloraran la distribució del fons econòmic que prové de les cotitzacions que realitzen tots els treballadors ni milloraran la lluita contra el frau. A més des PSM es recorda que el “Plan de Acción para el Empleo del Reino de España 2002�, reconeix que “en términos generales, el sistema español de protección social no engendra trampas de pobreza, ya que la prestación es claramente inferior al salario...�. La reforma que propicia Aznar és, per tant, contradictòria amb aquesta anàlisi.

Des del PSM de Menorca volem manifestar la nostra preocupació per el substrat de la reforma i per alguns aspectes de la mateixa ja que poden incidir, degut a les seves peculiaritats econòmiques i laborals, molt negativament a Menorca:

1. En primer lloc, volem denunciar que en el fons d’aquesta reforma hi ha la idea clàssica que el treballador aturat és el culpable de la seva situació i és sospitós de no voler treballar i, per altre banda, que molts dels aturats estan cobrat de l’atur mentre treballen en l’economia submergida. Des del PSM rebutgem de ple el primer raonament , però entenem que si es vol lluitar contra el frau que pot existir, tot i no ésser majoritari, s’ha de fer amb l’increment de l’eficiència en les mesures de control i inspecció, amb l’augment de personal i innovació per a detectar el frau.....I, en cap cas, únicament amb un retallada de les prestacions.

2. Considerarem que no és lògic supeditar el dret a la prestació, dret que sorgeix del compliment de les cotitzacions, a la subscripció del “compromís d’activitat� ( disponibilitat a acceptar un treball adequat i realitzar accions de millora de l’ocupació); considerant, una vegada més, que l’aturat no te la intenció de buscar ocupació. Entenen, en tot cas, que seria més lògic fer complir la norma ( acceptar l’oferta de treball, assistir a cursos de formació...) i no supeditar un dret a un compromís. Una vegada més, es mostra que l’intent d’aconseguir millorar l’eficiència de l’INEM i la lluita contra el frau, es fa amb restriccions i no amb mitjans humans i tecnològics. D’altra banda, també tenim recels sobre quin serà la conseqüència real pels treballadors de la delimitació del “treball adequat�; ja que en la recerca d’aquest les condicions de movilitat són iguales per tots els territoris, quan les infraestructures i disponibilitats de serveis no són les mateixes ( cosa que be tenim present a Menorca) i no té present l’atenbció a les responsabilitats familiars, si els salari és inferior a un % de l’anteriror,... com en d’altres països.

3. El PSM considera que l’eliminació dels salaris de tramitació sí que és una “trampa� que abaratirà la lliure decisió empresarial per dur endavant una política d’acomiadaments a la carta, ja que tots els acomiadaments tindran els mateixos costos, siguin justificats o no, sense diferenciar els procedents dels improcedents. Així, en el cas de l’acomiadament improcedent ni l’empresari ni l’administració, estan obligats a pagar els salaris acumulats fins a la sentència ferma o la conciliació ja que el treballador rep la prestació per desocupació des del dia següent a l’acomiadament. I, si l’empresa readmet al treballador, aquesta haurà d’ingressar a l’INEM les quantitsts percebudes per deocupació. Aquesta mesura suposa a la pràctica accedir a la reiterada reclamació patronal de poder realitzar acomiadaments lliures i sense costos. Si l’acomiadament és improcedent es perd la indemnització complementària per salaris de tramitació, que corresponen a un període, que hauria d’haver treballat, ja que el seu acomiadament va ésser improcedent. Perd les cotitzacions corresponents a aquell període, tant a la SS com per desocupació, i amb això es redueix la base de càlcul per a les prestacions que en el seu cas els hi pogués correspondre. Perd un temps que ara seria computable a efectes de les prestacions socials i es fa una transferència de renda   les empreses . En resum, el treballador per la imdemnització i les cotitzacions i la capacitat de negociació devant una acció improcedent.

4. El PSM expressa també el seu desacord davant el fet que les indemnitzacions rebudes per acomiadament rebin la consideració de rendes de capital, i per tant computables com ingressos familiars. Aquesta mesura podria conduir a la paradoxa que un treballador que hagi estat acomiadat no pugui cobrar subsidi d’atur, quan es doni la circumstància que la indemnització per acomiadament superi el llistó del mínim d’ingressos familiars.

5. Pel que fa a l’anunciat retall de les prestacions per desocupació agrària, el PSM tem que aquesta mesura contribueixi encara més a la deserció de treballadors del camp, a més d’introduir greuges comparatius entre els treballadors agraris i els d’altres sectors. Segons les reformes anunciades per Aznar, si per aconseguir quatre mesos d’atur els treballadors industrials hauran d’haver cotitzat 12 mesos, els treballadors agraris, amb una cotització idèntica, sols podran cobrar tres mesos d’atur, a més de no tenir accés als subsidis.

6. Volem mostra la nostra preocupació davant “aquesta reforma� i les seves conseqüències reals, en una Illa on el treball té un alt component estacional i eventual.

7. D’altra banda, el PSM considera una mostra més del tarannà del Partit Popular l’obsessió del desenvolupament homogeneïtzat de l’estat de les autonomies, deixant de banda les seves peculiaritats, on per un costat transfereix les competències negociades i subscrites amb anterioritat al seu Govern a les Comunitats Autònomes - que segurament els agradaria que fossin menors i que es poguessin controlar des de Madrid- i, per l’altre, regula i homogeneïtza el marc on han d’actuar les Comunitats i com ho han de fer .Així, des del PSM desfermes que si les polítiques actives d’ocupació estan transferides a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha d’ésser el seu Govern el qui dissenyi les estratègies de suport a l’ocupació de les persones desocupades, vinculades a la realitat laboral de cadascuna de les tres illes., i no és lícit utilitzar intringulis legals per fer en nom de la reforma polítiques actives d’ocupació.

A més,, considerem un manca de respecta més cap a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la seva realitat sociolaboral el fet que de no executar el que preveu l’article 32 de la Lei 30/1998, de 29 de juliol, del Règim Especial de les Illes Balears: “creació d’una comissió mixta , integrada per membres del Govern de la Nació i del Govern de la de les Illes Balears, ( que) estudiarà les circumstàncies del mercat balears, amb especial referència a la situació dels treballadors fixes continus, proposant l’adopció de mesures que permetin una major atenció a la problemàtica dels treballadors�. Es a dir, reclamem que siguin les dues administracions, conjuntament amb els agents socials, i no el Govern Central de manera unànime i passant “el rodillo�, els que tractin la peculiaritats laborals de les illes i les seves possibles millores.

En definitiva, el PSM afirma que aquest paquet de mesures suposa un greu atemptat i una clara passa endarrere en la protecció social dels treballadors en atur, amb greus conseqüències sobre els seus nivells d’ingressos i sobre la qualitat de vida. Per als nacionalistes, a més, és altament preocupant el to de les declaracions dels representants del Govern de l’estat, que contribueix a divulgar la idea que hi ha uns treballadors bons que volen treballar, i uns altres de dolents que volen cobrar sense treballar. El PSM alerta del risc de foment de la fractura social que comporta aquest tipus de declaracions, en crear una imatge del desocupat com a culpable de la seva situació que s’aprofita dels recursos públics de protecció social.