|
La falta d'ortografia
Ves per on, una carta farcida de faltes d'ortografia ens
descobreix la part més propera i humana d'un personatge que
sempre se'ns havia mostrat tan posat, embotonat i engominat que
se'ns feia llunyà i, amb perdó, un pèl antipàtic.
No és que li vulguem llevar mèrit al fet que un ministre sigui
capaç d'escriure una carta amb 18 línies (no sé si en aquest
cas se n'han de dir retxes) i cometre 14 faltes d'ortografia. Més
si parlam de l'autor d'una proposta tan extravagant com temerària,
com la d'incorporar tot el Diccionari Alcover-Moll al Diccionari
de l'Institut d'Estudis Catalans. Massa pes per una llengua que
ni el senyor ministre ni un servidor de vostès poguérem
aprendre a l'escola, perquè estava prohibida i se'ns n'imposà
una altra (i conjugam els verbs imposar i prohibir amb tot el seu
significat, no com certs analfabets que exhibeixen la seva ignorància
i mala fe en tanques publicitàries). Potser sigui per això que
feim faltes.
No li volem restar mèrits a la marca, digna d'un rècord
Guinnes, però la veritat és que la falta d'ortografia («perdona
per les faltes, però amb les presses...») és tan comuna entre
els mortals com defugida pels aspirants a la immortalitat, literària
si més no. La falta d'ortografia, com el nyap, ens agermana i
ens atrevim a dir que manté aquest imperceptible equilibri de
les coses. La falta d'ortografia, com la ineficiència i
inutilitat, és la veritable saba vital de la societat. És el
combustible que fa marxar els motors del sistema.
Just quan el Partit Popular acaba de decidir que, ja que no pot
acabar amb la falta d'ortografia, l'amagarà davall l'estora de
la revàlida, de la mateixa manera que pretén amagar aquesta
terrible i ofensiva falta d'ortografia de la llengua capitalista
que és l'atur, darrere la cortina de la manipulació de
l'Enquesta de Població Activa. Just quan la ministra d'Educació,
convertida en pilar del castell(à), en paladina de la correcció
ortogràfica i en pilar del caudillo, havia denunciat públicament
que amb la LOGSE, els nins a part de sortir poc espanyols, és
que ja no saben ni escriure. Just quan un rotatiu madrileny
trobava faltes d'ortografia a tots els joves examinats menys a un.
Just quan una agència de notícies estatal denunciava que el
Sindicat d'Estudiants feia els seus comunicats amb faltes
d'ortografia, apareix aquell l'especialista en mobilitzar gent (en
la seva contra) i ens confirma allò que ja intuíem: els
ministres tampoc superarien la revàlida.
Que un ministre faci faltes d'ortografia només demostra que: a)
no fa falta gaire preparació per arribar a ministre o b)
qualsevol persona pot ser avui ministre.
Però en qualsevol cas, la falta d'ortografia ens acompanya i ens
persegueix. L'errada ortogràfica és la línia argumental de la
nostra vida i ens segueix des que entram a l'escola fins que
morim al boxes de Son Dureta, per falta de llits, víctimes
d'aquesta greu falta d'ortografia ètica que és la incapacitat
dels gestors polítics. Que en una traslació a la realitat més
crua i tètrica del principi de Peter, que diu que en una
jerarquia, cada persona tendeix a ascendir fins que es demostra
incapaç, reprodueixen fins a l'extenuació les mateixes faltes
del passat.
Tots feim, cometem o perpetram faltes d'ortografia, només que la
immensa majoria no som tan agosarats.
No som ministres.
|
