El PSM opina. 05/02/2002

Ecotaxa

(El "Diario de Mallorca" publicà, dia 5 de febrer de 2002, un extracte d'aquest article. Aquí el reproduïm íntegrament).

Ens trobam en un bon moment per a revisar la problemàtica derivada de l'aplicació de l'ecotaxa. L'aixecament de la seva suspensió per part del Tribunal Constitucional, i la decisió del Govern de començar-ne la seva recaptació ben aviat, han generat un caramull de manifestacions dels representants polítics i empresarials. En aquest context, és oportú reflexionar seriosament sobre la validesa instrumental d'aquest impost, la idoneitat de la seva aplicació i, sobretot, la conseqüent tensió de les relacions del Govern amb el sector hoteler.

Pel que fa a la primera qüestió, la validesa de l'ecotaxa, crec que és difícilment qüestionable la seva filosofia. El turisme és una indústria, i una indústria "contaminant", per ésser més precisos. És lògic, per tant, que la pròpia indústria subvencioni mitjançant un cànon els costos derivats de l'impacte de la seva activitat industrial. En altres paraules: les Illes Balears suporten una pressió sobre els seus recursos mediambientals d'uns 12 milions de persones. No és admissible que només tres quarts de milió (els ciutadans de dret) paguem per a mantenir aquests recursos. Encara que disposàssim d'una financiació suficient, que òbviament no és el nostre cas, és evident que hi ha d'haver una co-responsabilitat en el manteniment dels recursos per part de la indústria turística. Per tant, no argumentem que l'ecotaxa és només una eina per pal·liar el nostre dèficit pressupostari endèmic. La idea de l'ecotaxa, entesa com a instrument de manteniment dels recursos consumits pel turisme, és d'una senzillesa conceptual i elegància formal aclaparadores, perquè neix amb la finalitat de servir de font de retroalimentació positiva per a la pròpia indústria turística. El seus objectius, la preservació del patrimoni paisatgístic i cultural, a més de l'embelliment de zones turístiques, són actius essencials per afavorir la transició quantitat per qualitat del nostre model turístic.

Partint d'aquestes consideracions, clarament compartides per la majoria dels ciutadans, una cosa molt diferent es l'aplicació efectiva d'aquest impost. Pens que el Govern ha estat poc hàbil a l'hora de negociar la implementació de l'ecotaxa amb el sector turístic. Probablement s'ha acusat la falta d'experiència, i ha pesat massa la càrrega simbòlica que l'envoltava. L'evident injustícia que suposa gravar només l'oferta d'allotjament "legal", derivada de la negativa del Govern Central per possibilitar una recaptació generalitzada, ha constituït un important error de base. Per ventura s'haurien pogut explorar altres vies, però hi ha hagut moltes presses per treure aquest projecte endavant. Això ha contribuït a l'escalada de tensió que ha fet aixecar en peu de guerra el sector turistic, fet aquest de conseqüències socioeconòmiques molt negatives.

Sempre és indesitjable aplicar una mesura d'aquesta rellevància en contra del sector principalment afectat. Però pens que hem arribat massa enfora: aquest país no es pot permetre una confrontació total entre el seu Govern i la seva primeríssima font d'ingressos. És una obligació moral del Govern fer l'impossible per fer recapacitar el sector i tancar les ferides obertes, encara més des d'una immillorable posició (reforçada per l'acta del TC). Una vegada dit això, constatar el panorama desolador que ofereix l'altra part en conflicte és, senzillament, frustrant. És cert que el Govern no hauria de governar amb l'oposició del sector, però més sagnant és que aquest sector doni l'esquena no només al Govern, sinó de retruc a tota la societat. L'estratègia de confrontació absoluta, del tot o res, dels representants de la patronal hotelera és un error rampant, i la seva dialèctica provoca vergonya aliena. És inconcebible que segueixin ignorant les clamoroses demandes del poble balear, massivament favorable a l'ecotaxa i a tot allò que representa. La inflamada retòrica que els condueix a qualificar de "talibans" els qui pensen que s'ha d'apostar clarament pel proteccionisme mediambiental per a reconduir el model turístic, demostra que han perdut el contacte amb la realitat. Potser són "talibans" també els magistrats del Tribunal Constitucional?

Seria nefast per aquest país que els seus primers empresaris, en la seva fuita cap endavant, quedassin literalment situats en terrenys de marginalitat ideològica, fora de tota "centralitat". S'imposa, per tant, un període de reflexió i de diàleg, potser fins i tot un canvi d'interlocutors. En cas contrari, es consumarà la desaferentació del sector turístic amb la resta de la societat, i tendrem un problema infinitament més greu que la suposadament "maleïda" ecotaxa.