El PSM opina. 22/01/2002

El repte de Sampol

Molt aviat, Pere Sampol serà elegit president de la federació PSM-Entesa Nacionalista, que agrupa els partits nacionalistes d'esquerres de Mallorca, Menorca i les Pitiüses. I a l'actual vicepresident econòmic del Govern no se li presenta una tasca gens senzilla. Són prou conegudes les dificultats que sempre han existit per articular una alternativa nacionalista que englobi el conjunt de les Balears. I quan s'ha aconseguit, encara que parcialment, sempre han aflorat tensions entre les organitzacions de les diferents illes. Però sense un veritable esforç de conjunció és molt difícil poder parlar de país i plantejar-se la possibilitat que, qualque dia, l'autogovern balear tengui un president nacionalista. Per aconseguir-ho fa falta il·lusionar Menorca i les Pitiüses i, per això, han de desaparèixer, d'arrel, les desconfiances i, fins i tot, els complexos tan propis de la personalitat illenca i, en el cas de les Balears, potenciat per segles de centralisme. Difícilment es pot plantejar una tasca de Govern si abans no s'ha fet una important feina de partit, però no des d'una perspectiva de tasca d'aparells, sinó, anant més enllà, de lideratge global capaç de donar als nacionalistes confiança en les seves pròpies forces.

I aquest és l'actual deure de Pere Sampol. Menorquins i pitiüsos han de tenir fe en els objectius i en el destí comú. Sovint sembla que a les illes geogràficament menors el seu autogovern acaba en els respectius consells. I no és així de cap manera. Si vol tenir èxit, Sampol ha de treballar de ferm en un model de país conjuntat i estructurat. I això passa per pensar molt en iniciatives de transport, d'educació, de suports i subvencions envers els més dèbils, com pot ser el cas de Formentera.

Perquè per no tenir, les Balears i les Pitiüses no tenen ni himne que les uneixi. Fins aquest punt arriba el distanciament. I això és el primer que s'ha d'acabar. Tots formam un petit país, que ha d'emprendre un nord conjunt amb orgull i amb coratge. Aquest és el futur del nacionalisme, que passa igualment per aspirar a tenir representants a les Corts de Madrid per fer valer els drets dels illencs.