«Nosaltres opinam que tots aquest projectes, tots ells molts pròxims, són
una operació urbanÃstica conjunta en una zona com el Migjorn, que té un
gran atractiu turÃstic, però precisament d'aquesta manera potser es
destrueixi», digué Mascaró.
LLUÃS PLANAS.Llucmajor.
La costa de Migjorn pateix una gran pressió urbanÃstica a causa de la
tramitació de grans projectes d'infraestructures i d'urbanitzacions que
podrien acabar amb la seva singularitat paisatgÃstica i amb els pocs
espais de costa sense edificar que encara queden en aquesta zona compresa
entre els municipis de Llucmajor, Campos i ses Salines.
Aixà ho varen posar ahir de manifest Antoni Alorda i Joana Lluïsa
Mascaró, representants del PSM al Consell de Mallorca i l'Ajuntament de
Llucmajor, respectivament. Ambdós explicaren que després del projecte
d'ampliació del port esportiu de s'Estanyol, ara retirat pels promotors
després dels informes mediambientals en contra, de les diferents
urbanitzacions que preveu el Pla Territorial de Mallorca a la zona de sa RÃ pita
i de la construcció ja en marxa d'habitatges unifamiliars a s'Estanyol,
ara es troba en tramitació la construcció d'un camp de golf a la finca
des Llobets, entre s'Estanyol i sa RÃ pita.
«Nosaltres opinam que tots aquest projectes, tots ells molts pròxims,
són una operació urbanÃstica conjunta en una zona com el Migjorn, que té
un gran atractiu turÃstic, però precisament d'aquesta manera potser es
destrueixi», digué Mascaró. El projecte presentat ara a l'Ajuntament de
Llucmajor per la societat Ramallet S.L. preveu un camp de golf i un hotel
de 50 places a la finca des Llobets. «També ja han demanat a l'Ibasan un
subministrament d'aigua des de la depuradora de s'Arenal d'uns 240.000
metres cúbics anuals», afegà la portaveu llucmajorera del PSM.
Antoni Alorda, portaveu al Consell, explicà que el projecte del camp
de golf encara es troba a l'Ajuntament de Llucmajor i que encara no ha
arribat a la institució insular per a la tramitació de l'interès
general, tot i que ja anuncià la seva petició de desestimació. «La
zona no necessita aquest tipus d'oferta que creï un decorat turÃstic»,
assegurà .